Exercicis autocorrectius

La majoria dels continguts de gramàtica relacionats amb la identificació de categories gramaticals i de funcions sintàctiques requereix, sobretot, exercitació per part dels alumnes. En general, aquests exercicis no són especialment difícils per als alumnes, però els professors se senten obligats a repetir-los una vegada i una altra perquè després puguin afrontar els exàmens amb garanties.

Oferim, a continuació, un seguit d’exercicis autocorregibles per tal que els professors puguin reduir el temps de dedicació a aquest tipus d’exercicis a l’aula i perquè puguin, també, disminuir el temps que dediquen a les correccions d’aquest tipus d’exercicis mecànics. En darrer terme, el que ens proposem és facilitar una part de la feina als professors que vulguin animar-se a introduir un altre tipus d’activitats relacionades amb la gramàtica i que estiguin orientades a la reflexió o a la millora de l’escriptura.

En els casos que generen de vegades controvèrsia o confusió a l’aula oferim, a més, una explicació breu sobre els criteris formals que aconsellem seguir per resoldre estructures ambigües o que tradicionalment s’han explicat de forma confusa als llibres de text.


Per poder usar aquests exercicis amb els teus alumnes només cal que et registris a Socrative i importis els codis dels exercicis que t’oferim en aquest document. En aquest vídeo s’ofereix un tutorial de les funcions de Socrative. Si t’interessa rebre una formació al teu centre sobre les aplicacions i avantatges de Socrative a l’aula, posa’t en contacte amb la nostra secció de formacions.

Gramàtica per reflexionar

En aquesta secció presentem un seguit d’exercicis basats en l’estratègia dels “parells mínims”. Es tracta de seqüències que, tot i ser gairebé idèntiques, mostren divergències subtils que evidencien diferències sintàctiques rellevants (les quals, al seu torn, poden determinar, en alguns casos, la gramaticalitat o la agramaticalitat d’un enunciat, un canvi de significat, etc.). L’interès d’aquest tipus d’activitats és el de focalitzar l’atenció de l’estudiant en aquells aspectes específics de la gramàtica que es vulguin treballar. El treball amb aquesta metodologia parteix del plantejament de “petits problemes” en els quals s’han aïllat determinades variants perquè l’alumne les analitzi minuciosament per mitjà dels recursos i estratègies experimentals que el domini natiu de la llengua li atorga. En aquest sentit, doncs, es tracta d’exercicis que requereixen que l’alumne no només hagi de seleccionar una opció vàlida, sinó que reflexioni sobre les diferències entre els elements del parell mínim i treballi amb diferents opcions, aproximacions, etc. a les dades, que li permetin entendre la naturalesa de les variables aïllades i el funcionament del sistema lingüístic.

Si t’interessa el treball per parells mínims i vols rebre més informació per rebre una formació sobre aquesta i altres metodologies de treball de la gramàtica a l’aula, posa’t en contacte amb nosaltres fent clic aquí.

Gramàtica per escriure millor

És essencial crear textos ben estructurats, que vehiculin les idees de manera clara i ordenada. En elaborar un text, s’han de tenir en compte tots els components que el confeccionen. El text conforma un teixit complex que inclou un seguit d’aspectes que van més enllà de la simple correcció ortogràfica. Dos aspectes fonamentals que cal tenir en compte en l’elaboració d’un text són les propietats textuals i les qüestions de tipus gramatical.

 

En aquesta secció recollim un seguit d’activitats a l’entorn de les tres propietats textuals, cohesió, coherència i adequació, i també s’inclouen alguns errors gramaticals recurrents en els textos acadèmics.

Els exercicis parteixen d’errors extrets de produccions escrites d’alumnes de secundària, batxillerat i primers cursos de graus universitaris. Un cop els alumnes hagin localitzat l’error, hauran d’identificar amb quina propietat textual es relaciona i, tenint en compte quin aspecte fa que el text no sigui reeixit, hauran de proposar una esmena. A més d’una proposta de correcció, es proporcionen un conjunt de pautes i consideracions perquè el docent pugui guiar el procés de revisió i reelaboració del text.

Projectes de gamificació

La gamificació és l’aplicació de mecàniques i dinàmiques pròpies dels jocs en àmbits no lúdics amb la finalitat d’incidir en positiu en la conducta dels usuaris del sistema gamificat. En el nostre cas fem servir aquests elements amb la finalitat de gamificar projectes o activitats educatives perquè l’alumnat se senti més implicat, per donar un context amb sentit a la programació dels continguts i per plantejar nous sistemes d’avaluació.

L’ús de la gamificació s’ha estès ràpidament i amb èxit en àmbits com la publicitat, la gestió d’empreses o la fidelització de clients, malgrat el fet que molts dels usuaris dels sistemes que formen part d’aquests àmbits no pertanyen a l’anomenada “generació X”, generació que ha crescut i ha desenvolupat les seves estructures de pensament en l’auge dels jocs i videojocs i que entén, demana i s’adapta molt millor a les estructures gamificades. Precisament és per aquest últim factor que la introducció de la gamificació en sistemes destinats a adolescents sol generar uns resultats molt positius tant en acceptació per part dels usuaris com en motivació (intrínseca i extrínseca), sensació de pertinència, implicació i treball.

Una de les majors complexitats de l’aplicació de la gamificació a una activitat o projecte educatiu consisteix a saber quins elements lúdics es poden fer servir i quines són les conseqüències tant en treball per part del professorat com en termes d’incidència en l’alumnat. En aquesta secció exposarem les experiències dutes a terme en aquest àmbit, especialment projectes de mitjana i llarga duració.