lluisa hernanz

És catedràtica de Llengua Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu camp d’investigació és la sintaxi de l’espanyol. Ha publicat nombrosos articles sobre l’infinitiu, la predicació, les construccions absolutes, els adjunts, la focalització, les oracions exclamatives -entre altres temes- en revistes i editorials d’abast nacional i internacional (RSEL, Verba, Lingua, Crítica, Ariel, Akal, Visor, Benjamins, Oxford University Press, etc.). És autora de dos llibres: El Infinitivo en español i (conjuntament amb J.M. Brucart) La Sintaxis. Ha participat, amb dos capítols (un en col·laboració amb A. Suñer), en la Gramàtica Descriptiva de la Lengua Española, editada por I. Bosque i Violeta Demonte (1999), i també ha redactat un capítol sobre l’oració en la Gramàtica del Català Contemporani, editada por J. Solà (2001). Ha estat professora visitant en diferents universitats estrangeres de prestigi (MIT, Venècia, University of New York, entre altres). Ha estat investigadora principal de diferents projectes de recerca competitius i ha dirigit nombroses tesis de màster i tesis doctorals. Durant sis anys (1996-2002) va ser vicerectora (de Qualitat Universitària, i de Qualitat Universitària i Ordenació Acadèmica) a la UAB. També ha estat presidenta de la Comissió d’Acreditació de Professorat Lector i Col·laborador d’AQU-Catalunya (2005-2014).