Ignacio Bosque

ignacio bosque

Doctor en Filologia Hispànica i catedràtic de Llengua Espanyola de la Universidad Complutense de Madrid des de 1982. Doctor honoris causa per les universitats d'Alacant, Còrdova (Argentina), El Salvador (Argentina) i Americana de Managua (Nicaragua), i membre corresponent de l'Academia Panameña de la Lengua i de l'Acadèmia Europea. Especialista en gramàtica espanyola i teoria gramatical, va publicar el 1999, juntament amb Violeta Demonte, la Gramática descriptiva de la lengua española i va ser l'acadèmic ponent de la Nueva gramática de la lengua española (2009), obra que va rebre el Premio Internacional Don Quijote de la Mancha (2010). Ha dirigit dos diccionaris combinatoris (Redes i Práctico) i ha publicat nombrosos treballs sobre la relació entre el lèxic i la gramàtica.

Va rebre el Premio Extraordinario Nebrija (1993), el Premio Eduardo Benot al Rigor Científico y Lingüístico (2010), el Premio de Investigación en Humanidades Julián Marías de la Comunidad de Madrid, el Premio Nacional de Investigación Ramón Menéndez Pidal (2010) i el Premio Internacional Alfonso Reyes (2012). Autor d'una extensa obra especialitzada, Ignacio Bosque ha dirigit el Curso Superior de Filología Española de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (1987-1988) i ha sigut professor convidat en diverses universitats europees, americanes i asiàtiques.